Farà cosa d'una hora he vist que al meu compte de Twitter hi tenia un seguidor més. Com sempre, encuriosit, he anat a mirar de qui es tractava i m'he trobat amb un usuari que ha resultat ser un distribuïdor de Flors de Bach. "Ai las!", he pensat, tot i que en veure que també comercialitzaven xiclets de Flors de Bach per gairebé 40€ el pack de sis paquets, no he sabut com actuar, si riure o plorar.
Edward Bach, l'origen dels remeis florals de Bach
Edward Bach va ser un metge anglès de la primera meitat del segle XX. L'any 1919 entra a treballar a l'Hospital Homeopàtic de Londres, on rep la (mala) influència del llegat medicinal que va deixar anys enrere Samuel Hahnemann, l'inventor de l'homeopatia. Aquest aspecte professional de la seva vida marca la base del que farà que el seu nom sigui recordat més endavant, juntament amb la seva fe per la teoria de les signatures, una antiga creença que prova de trobar propietats terapèutiques en plantes, animals i minerals relacionant les seves característiques (organolèptiques, forma, nom...) amb els símptomes de les malalties. L'arrel del ginseng, per exemple, s'utilitzava en la medicina xinesa com a panacea, com a remei per a qualsevol malaltia, degut a la seva forma antropomòrfica. Ara bé, cal destacar que Edward Bach va aplicar la teoria de les signatures en funció d'estats d'ànim i personalitats, no pas amb relació a símptomes originats per malalties.Així, doncs, el Dr. Bach, embarcat en la idea de trobar una nova teràpia mèdica, va anar recollint flors que intuïtivament relacionava amb estats d'ànim: depressió, frustració, angoixa, etc. La seva metodologia, lluny de tractar-se del mètode científic, arribava a nivells realment alts d'absurditat. Tal és així que va trobar el remei per la impaciència en la planta Impatiens glandulifera només pel simple fet que el seu nom de gènere (el primer) tenia relació amb el que ell pretenia curar (el nom Impatiens el va designar Linné, un dels botànics de més renom de tota la història de la ciència, en veure que les plantes d'aquest gènere llancen les seves llavors en comptes d'esperar que caiguin). Finalment, va acabar recollint i descrivint un total de 38 flors per a desenvolupar la seva nova teràpia (bé, en realitat són 37 flors; el 38è remei floral és el que anomenen aigua de roca, que és simplement aigua extreta d'un deu). Tenint en compte que estava fortament influenciat per l'homeopatia de Hahnemann, va trobar que el millor mètode per a desenvolupar un remei a partir d'una flor era prenent les gotes de rosada que quedaven a la planta a primera hora del matí havent permès el contacte amb els rajos solars, els quals afavoririen que l'aigua adquirís totes les propietats terapèutiques de la flor. Malauradament, aquest sistema li va resultar ser poc pràctic, així que es va permetre la llicència d'agafar les flors i macerar-les o bullir-les amb aigua, deixant-les reposar posteriorment al sol. Amb tot, el preparat encara no estava acabat, sinó que s'havia de dissoldre a nivells infinitesimals. Una dilució infinitesimal es basa en diluir extremadament un principi actiu fent que al resultat final no en quedi pas cap rastre. Perquè entengueu millor què implica fer una dilució infinitesimal, us adjunto aquest vídeo que ho deixa, des del meu punt de vista, força clar:
L'efecte de les Flors de Bach i la valoració científica
Tal i com podeu entendre, el resultat d'aquest procés és exclusivament el dissolvent sol (en general, aigua). Per tant, el producte final a les Flors de Bach és aigua amb sucres, aromes i tot el que s'hi vulgui afegir per fer-ho més atractiu i versemblant. Qualsevol persona que conegui el procés d'elaboració considerarà que això no té cap efecte i que la seva comercialització amb finalitats terapèutiques és un frau. Llavors és quan entren en joc les explicacions comodí basades en energia. No energia entesa des del punt de vista físic, sinó un tipus d'energia etèria, indescriptible, aquella que ningú sap de què es tracta, però que sempre queda bé per vendre. Energia, vibracions energètiques... qualsevol fórmula que vagi en aquesta línia serà útil per a justificar el suposat efecte de les essències florals de Bach sense estar-ne donant cap informació real. I com sempre passa amb qualsevol estafa, el màrqueting ha de ser semblant al de productes homòlegs (en aquest cas, medicaments), de manera que es parlarà de contraindicacions (molts cops es diu que no en tenen, tot i que de vegades hi ha algun però sota la màniga), qui en pot receptar, quan i quines són les dosis recomanades, etc.
En general, la comercialització de les Flors de Bach es fa diluïda en envasos que duen el propi comptagotes. No obstant això, el mercat és exigent i les possibilitats d'augmentar els beneficis van lligades a la imaginació, fent que apareguin coses estranyes com remeis florals en xiclets, tal i com us he comentat a l'inici, o també locions corporals i gels de dutxa. Per altra banda, és interessant remarcar que si bé els remeis florals descrits per Bach són 38, actualment se n'utilitzen més, ja que per més inri els seus seguidors han anat ampliant el llistat.
Tenint en compte la vessant teòrica, els remeis florals no tenen cap sentit, atès que la seva preparació fa que siguin exclusivament aigua (més el que el remeier hi vulgui afegir al final), sense cap molècula present de principi actiu. Des del punt de vista científic, primer de tot cal fer una crítica a la metodologia emprada per Edward Bach en la selecció dels 38 remeis florals, ja que es basa exclusivament en la seva pròpia intuïció. També és important fer esment en el fet que els estudis científics elaborats fins el moment no han aconseguit demostrar que les Flors de Bach tinguin cap efecte més enllà de l'efecte placebo. L'estudi més rellevant sobre aquest tema és el que va realitzar Edzard Ernst, primer catedràtic de Medicina Complementària a la Universitat d'Exeter (Anglaterra), publicat l'any 2010 (Swiss Med Wkly. 2010), arribant a la conclusió que abans comentàvem: els remeis florals no tenen associat cap tipus d'efecte que sobrepassi el placebo quan es fan assaigs clínics rigorosos.
Essències florals de Bach a la societat
Tot i que les Flors de Bach són considerades part de la pseudociència, actualment s'inclouen al grup de les teràpies alternatives (a priori, podríem dir que tot el grup s'inclou dintre de la pseudociència, però sempre és millor veure què en forma part i què no i tractar cada teràpia de manera individual), juntament amb l'acupuntura i l'homeopatia, algunes de les més famoses. No sempre són receptades per metges, ja que es tracta d'un tema força ambigu a nivell legal, ni tampoc entren a la Seguretat Social, com és d'esperar, perquè no han demostrat eficàcia en cap sentit. Molta gent hi recorre per a tractar qüestions psicosomàtiques, abans de començar a prendre medicaments o de manera complementària a aquests. El seu suposat èxit es deu al fet de tractar qüestions que molts cops no requereixen de medicació.
Recentment, el blog La lista de la vergüenza, dedicat a denunciar públicament universitats i institucions que promouen la pseudociència, ha publicat una entrada anunciant que el Col·legi Oficial de Veterinaris de Saragossa impartirà un taller durant el proper mes d'octubre titulat "Flores de Bach, terapia complementaria en la clínica veterinaria". Malauradament, la cosa no s'acaba aquí i una altra entrada d'aquest mateix blog ens informa de més casos de pseudociència en emplaçaments no adeqauts. Aquest cop, la Universitat de Cadis decideix pujar-se al carro organitzant un curs acadèmic d'Expert Universitari en Flors de Bach (amb la col·laboració de l'Escola Espanyola de Teràpia Floral, que no hi falti).
Com veieu, la ciència té molt clar el tema, però una part de la societat camina en un altre sentit. Problemes de comunicació? De la divulgació? Potser. La clau rau en la perseverança i en oferir la informació necessària, no?
Tal i com podeu entendre, el resultat d'aquest procés és exclusivament el dissolvent sol (en general, aigua). Per tant, el producte final a les Flors de Bach és aigua amb sucres, aromes i tot el que s'hi vulgui afegir per fer-ho més atractiu i versemblant. Qualsevol persona que conegui el procés d'elaboració considerarà que això no té cap efecte i que la seva comercialització amb finalitats terapèutiques és un frau. Llavors és quan entren en joc les explicacions comodí basades en energia. No energia entesa des del punt de vista físic, sinó un tipus d'energia etèria, indescriptible, aquella que ningú sap de què es tracta, però que sempre queda bé per vendre. Energia, vibracions energètiques... qualsevol fórmula que vagi en aquesta línia serà útil per a justificar el suposat efecte de les essències florals de Bach sense estar-ne donant cap informació real. I com sempre passa amb qualsevol estafa, el màrqueting ha de ser semblant al de productes homòlegs (en aquest cas, medicaments), de manera que es parlarà de contraindicacions (molts cops es diu que no en tenen, tot i que de vegades hi ha algun però sota la màniga), qui en pot receptar, quan i quines són les dosis recomanades, etc.
En general, la comercialització de les Flors de Bach es fa diluïda en envasos que duen el propi comptagotes. No obstant això, el mercat és exigent i les possibilitats d'augmentar els beneficis van lligades a la imaginació, fent que apareguin coses estranyes com remeis florals en xiclets, tal i com us he comentat a l'inici, o també locions corporals i gels de dutxa. Per altra banda, és interessant remarcar que si bé els remeis florals descrits per Bach són 38, actualment se n'utilitzen més, ja que per més inri els seus seguidors han anat ampliant el llistat.
Tenint en compte la vessant teòrica, els remeis florals no tenen cap sentit, atès que la seva preparació fa que siguin exclusivament aigua (més el que el remeier hi vulgui afegir al final), sense cap molècula present de principi actiu. Des del punt de vista científic, primer de tot cal fer una crítica a la metodologia emprada per Edward Bach en la selecció dels 38 remeis florals, ja que es basa exclusivament en la seva pròpia intuïció. També és important fer esment en el fet que els estudis científics elaborats fins el moment no han aconseguit demostrar que les Flors de Bach tinguin cap efecte més enllà de l'efecte placebo. L'estudi més rellevant sobre aquest tema és el que va realitzar Edzard Ernst, primer catedràtic de Medicina Complementària a la Universitat d'Exeter (Anglaterra), publicat l'any 2010 (Swiss Med Wkly. 2010), arribant a la conclusió que abans comentàvem: els remeis florals no tenen associat cap tipus d'efecte que sobrepassi el placebo quan es fan assaigs clínics rigorosos.Essències florals de Bach a la societat
Tot i que les Flors de Bach són considerades part de la pseudociència, actualment s'inclouen al grup de les teràpies alternatives (a priori, podríem dir que tot el grup s'inclou dintre de la pseudociència, però sempre és millor veure què en forma part i què no i tractar cada teràpia de manera individual), juntament amb l'acupuntura i l'homeopatia, algunes de les més famoses. No sempre són receptades per metges, ja que es tracta d'un tema força ambigu a nivell legal, ni tampoc entren a la Seguretat Social, com és d'esperar, perquè no han demostrat eficàcia en cap sentit. Molta gent hi recorre per a tractar qüestions psicosomàtiques, abans de començar a prendre medicaments o de manera complementària a aquests. El seu suposat èxit es deu al fet de tractar qüestions que molts cops no requereixen de medicació.
Recentment, el blog La lista de la vergüenza, dedicat a denunciar públicament universitats i institucions que promouen la pseudociència, ha publicat una entrada anunciant que el Col·legi Oficial de Veterinaris de Saragossa impartirà un taller durant el proper mes d'octubre titulat "Flores de Bach, terapia complementaria en la clínica veterinaria". Malauradament, la cosa no s'acaba aquí i una altra entrada d'aquest mateix blog ens informa de més casos de pseudociència en emplaçaments no adeqauts. Aquest cop, la Universitat de Cadis decideix pujar-se al carro organitzant un curs acadèmic d'Expert Universitari en Flors de Bach (amb la col·laboració de l'Escola Espanyola de Teràpia Floral, que no hi falti).
Com veieu, la ciència té molt clar el tema, però una part de la societat camina en un altre sentit. Problemes de comunicació? De la divulgació? Potser. La clau rau en la perseverança i en oferir la informació necessària, no?
3 com tu han comentat:
Una vegada una coneguda em va dir que feia una teràpia amb flors de Bach.
—Això vol dir que et fiques a la banyera amb tot ple de pètals de flors mentre sonen els concerts de Brandemburg?
—No, no, que va molt bé, són uns líquids que…
—Doncs potser que provis la meva teràpia, jo ho faig sense flors, i no sempre és Bach, depèn del dia em ve més de gust Mozat o Beethoven, per exemple, però em va molt bé, mira que maco que estic…
Intueixo que els efectes deuen ser semblants, i probablement sigui més agradable jeure a la banyera amb música que embolcalli la cambra en comptes de prendre 4 o 5 gotes de vés a saber què si la qüestió és relaxar-se. Jo recomano Ludovico Einaudi. L'utilitzo mentre estudio, així que suposo que també seria útil en la teràpia sense flors i sense Bach a la banyera. ;)
Salut!
PD: El sexe és una activitat complementària també molt útil.
Publica un comentari