30 desembre 2010

Ignot

Em guio pel teu parlar.
S'intensifiquen les petges que
a deshora deixes en mi
i interpreto esperances del passat:
atzucac dels mots;
alè darrer.

Retrets emblemàtics dels nostres cossos
que personifiquen abismes emocionals
quan els instants són instants,
però el temps ja no és pas temps.

Ignorant sospir, ignorant desig...


5 com tu han comentat:

Anònim ha dit...

Preciós! Molt maco! Paraules molt ben triades...!
El poema en si ple d'intensos sentiments. L'enhorabona, molt autèntic!!!

Freski ha dit...

Gràcies, 'Anònim'! ;)

Una abraçada i fins aviat!

Anònim ha dit...

Ahahah; Fins aviat! :D

Undetants ha dit...

Boníssim!

Freski ha dit...

Gràcies, Lluís! :)