Em guio pel teu parlar.
S'intensifiquen les petges que
a deshora deixes en mi
i interpreto esperances del passat:
atzucac dels mots;
alè darrer.
Retrets emblemàtics dels nostres cossos
que personifiquen abismes emocionals
quan els instants són instants,
però el temps ja no és pas temps.
Ignorant sospir, ignorant desig...

5 com tu han comentat:
Preciós! Molt maco! Paraules molt ben triades...!
El poema en si ple d'intensos sentiments. L'enhorabona, molt autèntic!!!
Gràcies, 'Anònim'! ;)
Una abraçada i fins aviat!
Ahahah; Fins aviat! :D
Boníssim!
Gràcies, Lluís! :)
Publica un comentari