- Extret de La Pulga Snob.

Llista d'estudis científics sobre l'eficàcia de l'homeopatia

Sembla ser que, finalment, la xarxa ens ha aportat una interessant llista sobre tots els estudis científics que corroboren l'eficàcia de l'homeopatia. Realment, no esperava trobar-me-la mai, però seria egoista no compartir-la amb vosaltres.

Podeu veure-la clicant aquí.

Pareu el món! (II)

Ja fa uns dies, quan va morir Michael Jackson, vaig escriure una entrada sobre la vulnerabilitat de l'ésser humà, com en som, d'insignificants, comparats amb el nostre entorn. Doncs ara estava llegint per Microsiervos i he trobat una entrada que m'ha recordat molt aquest tema, així que la he traduït per penjar-la aquí.

És verament lamentable i depriment pensar que quan morim continuarà funcionant la nostra màquina d'escriure i que el nostre televisor continuarà immutable emetent electrons. Quan siguem pols, seguiran en peu catedrals i gratacels, i ferms els milers de mobles que hàgim emprat en vida. La permanència de l'objecte sobre allò humà és una burla grotesca per al seu creador.

Alberto Cardín

El viatge de l'emperador

Una pel·lícula d'aquelles que et deixa amb bon regust a la boca. Com suposo que deveu saber, els protagonistes d'aquesta pel·lícula són els pingüins emperador, una espècie de pingüins amb el cap i les ales negres, contrastant el blanc de l'abdomen i ressaltant el color daurat del seu coll, que habiten a l'Antàrtida. Són l'espècie de pingüins més grans, molt característics pel viatge que emprenen fins l'indret on criar la descendència, fet que els aïlla de l'aigua durant tot l'hivern i els impedeix alimentar-se fins que no tornen enrere (primer les femelles i després els mascles) per tornar a mar, aconseguir aliment i energia per sobreviure i tornar altra volta a l'indret de cria.

Tot això (i més) es veu reflectit en el llargmetratge de Luc Jacquet, El viatge de l'emperador, un film amb unes grans imatges captades d'aquests emperadors i un paisatge verge, amb veus en off que, si bé no són d'allò més rellevant, fan que la història sigui més tendra i segons quines escenes, més entenedores.

Pareu el món! (I)

I ja resulta ser home mort literalment (potser, després de veure el seu precari estat, la notícia hauria de ser "és viu" si encara aguantés). I és que Michael Jackson, el rei del pop, ha mort. Després de llegir rumors i notícies especulatives arran del seu ingrés a l'hospital i el seu estat de salut, molts mitjans han començat a transmetre la notícia, i de ben segur que durant tot el dia de demà, la mort d'aquest cantant serà la notícia més destacada, quan segurament es dirà que si era tan bon músic i tan bona persona malgrat totes les acusacions que s'han fet a la seva persona.

I és que un dels principal problemes que tenim sempre amb la mort dels famosos és que tendim a jutjar-los, un cop morts, com a sants, vestint-los amb llargues capes d'odes a les seves vides com a déus, quan en realitat molts no són res més que aquells extravagants personatges terrícoles i simples mortals.

I arran de notícies com aquesta penso que realment no som res ni sabem res del demà. Som éssers tan vulnerables que sembla que tants anys de ciència i tecnologia es tradueixin a un no-res del nostre desenvolupament i de la nostra història. Avui la Mort ha visitat a una persona rellevant mundialment, tothom se n'ha assabantat i la tristesa assotarà molts rostres; però si una persona vista com un déu (econòmicament, Déu) és tan fràgil, això vol dir que nosaltres ho som més? O potser som més forts per la dignitat que conservem des d'un cert anonimat en la societat...

En tot cas, de ben segur que mai podem conèixer el nostre demà, ni el nostre ni el de ningú. Ni tan sols podem conèixer el nostre després. Tal i com un dia vam treure el cap a la llum en un obrir i tancar d'ulls, la Mort se'ns endurà amb la mateixa facilitat, més en un tancar que no pas en un obrir d'ulls? I com més hi penso, més vulnerables ens trobo. Si mentalment no som res davant de qualsevol atac psicològic, què som o què podem ser davant d'un atac de la Mort?

En fi, cloure amb un vídeo musical per realçar l'esperit i els sentiments (el poder de la música només en ser captada per un sol sentit... és extraordinari, no?), és l'únic que em queda ara. Malgrat no conèixer gens la trajectòria musical d'en Jackson (doncs mai m'ha interessat gaire la seva música), sé que hi ha una cançó considerada un dels seus himnes referents de la seva carrera, com és la cançó Thriller (amb un videoclip força conegut per tots, em sembla).

Michael Jackson - Thriller

La farsa de l'homeopatia

No fa gaire, navegant per un fil del fòrum del Racó Català que parlava sobre la telecinesi, vaig descobrir un documental que em va semblar una gran troballa. El documental en qüestió parla sobre l'homeopatia, i des d'una introducció al tema i un estudi científic posterior, es demostra que l'homeopatia és una farsa.

Dic que va ser una gran troballa primer perquè mai m'havia interessat l'homeopatia i no en sabia res, només que una amiga meva de tota la vida porta des de petita prenent-ne, i segon perquè al moment que descobria ben bé què era, també descobria que és una estafa.

Els efectes curatius de l'homeopatia es justifiquen científicament amb l'efecte placebo, és a dir, que prendre't una pastilla d'aquestes causa l'efecte esperat perquè psicològicament te'l creus. No va més enllà que això.

Així que us deixo amb el documental, que ho explica tot molt millor i es veu el progrés de l'estudi.

- El documental està dividit en cinc parts; penjo la primera i a qui li interessi ja buscarà la resta.

Els Amics de les Arts...

...ens il·luminaran a tots aquest any! Millor que us ho expliquin ells mateixos!

Xerrada: "Ecolingüisme: com afrontar la diversitat lingüística?"

No sé si és que sóc una mica ignorant o la paraula ecolingüisme no és gaire coneguda. En tot cas, segueixo sense saber gaire què és, només que està relacionat amb la diversitat lingüística, no?

Doncs bé, la CUP de Premià de Mar ha organitzat una xerrada pel proper dimarts al Centre Cívic. Enganxo el text i el cartell de l'acte, per més informació! Així que el dimarts vinent tocarà anar a saber què és l'ecolingüisme! Si algú vol deixar-me un comentari explicant-ho, també l'acceptaré! :D

Tantes llengües al món? Un obstacle o una oportunitat?

La CUP (Candidatura d'Unitat Popular) de Premià de Mar es complau a convidar-vos a la conferència sobre ecolingüisme que tindrà lloc el dimarts 21 d'abril a 2/4 de 8 del vespre al centre cívic de Premià de Mar (C/Esperança).

La xerrada serà a càrrec de Carme Junyent (Professora de lingüística de la Universitat de Barcelona experta en llengües d'Àfrica). Tractarem l'estat i la salut de les llengües a nivell mundial i local, la importància de conservar la diversitat lingüística i de quina manera podem contribuir a garantir la conservació de les llengües. Per últim, es farà un torn obert de preguntes.

No us ho podeu pas perdre!

MúsicaLliure.cat, alternativa a les grans empreses discogràfiques?

Fa unes hores estava parlant amb un amic sobre música, grups, nous discs que estan al caure... i he pensat en presentar-li el portal MúsicaLliure.cat. Li he explicat una mica què era (pel que sé jo), que si fa poc que han remodelat la pàgina per fer-la més interactiva pels músics, etc. Li ha donat un cop d'ull i no ha trigat massa en dir-me que aquesta web era genial, que li dedicaria estones de lleure dels propers dies per poder escoltar tota la música que hi havia carregada.

Jo ja coneixia la web. Jo també havia pensat, en més d'una ocasió, que aquesta web és genial. Però veure que aquest company també s'ha fascinat per aquest projecte m'ha fet reflexionar. I és que és una gran eina: és una gran eina per qualsevol persona que vulgui escoltar música de franc, per qualsevol oïdor que vulgui conèixer grups novells del panorama català, sens dubte, però també és una gran eina per tots aquells músics que comencen a gravar i publicar les seves cançons, com també per aquells que porten més anys en l'ofici, perquè és una manera de donar-se a conèixer. I ara, més que mai, projectes com aquest són magnífics, quan el gran monstre de la SGAE i les empreses discogràfiques intenten beneficiar-se dels músics i les seves composicions. És per això que donar a conèixer aquests portals és interessant, per començar a distribuir una altra manera de veure la música, més enllà de les llicències privatives i del pur i innat interès en el benefici econòmic. I és que cada vegada hi ha més moviments conscienciats que pretenen donar a conèixer les llicències lliures, altres mons alternatius al Copyright i la ferocitat que s'amaga darrere les grans discogràfiques i la SGAE.

Ja hi ha un bon grapat de músics que confien en aquests projectes. En llengües més esteses com l'anglesa, de grups que aposten per les llicències lliures n'hi ha un bon munt, només cal mirar pàgines web que distribueixen la seva música per ser-ne conscients, que és tot un moviment que cada cop va a més. Però projectes com el de MúsicaLliure.cat ens fan veure que aquesta magnífica proliferació també està present en les nostres terres (potser en menor mesura, però és un projecte molt motivador que cal donar a conèixer). I és que cada vegada hi ha més músics que aposten per compartir lliurement la seva música, com poden ser Cesk Freixas, Antiherois, Orxata sound system, Conxita, entre molts altres. Només cal deixar-se perdre per la pàgina web per poder veure que, tot plegat, no és un joc de nens, i d'aquesta manera poder conèixer, també, molts grups que de ben segur ens han passat per alt.

Va Dolors, que avui serem dos nens grans...

Divendres passat vaig sortir de fer classe de gralla als petits passades del 8h del vespre. Vaig sortir amb una mica de pressa, perquè a les 8h mateix, davant l'Ajuntament de Mataró, s'hi feia una concentració, Contra Bolonya i la repressió, els estudiants del Maresme sortim al carrer, convocada per Maulets, el SEPC i el CEM. Llastimosament, la meva arribada a la capital maresmenca va ser cap allà les 8.30h, i entre pujar de l'estació a l'Ajuntament i tot plegat, ja van fer-se les 8.40h. No vaig veure cap cap conegut, ni tampoc cap concentració. Vaig pensar que potser havien decidit fer-la a la pl. de l'Ajuntament (per què? no m'ho pregunteu), però tampoc vaig trobar-hi a ningú. Així que em vaig apropar a l'Atzucac i allà hi vaig trobar uns quants dels que esperava trobar-me davant l'Ajuntament.

[...] --> Anava a explicar tota la tarda de divendres a partir de les 8h, però ja m'he cansat...

Així doncs, després d'una estona de caminar i pensar que ens perdríem, la Marta em va dir que ja sabia on érem. No vam fer gaires passes més que ja vam plantar-nos davant l'entrada del PutiClap (altrament conegut com a Clap). Allà, una cua de quatre gats, els segurates d'un metre d'alçada i quatre d'amplada, i els cartells on hi deia Entrades exhaurides, ens van fer companyia durant cinc minuts, els cinc minuts que vam haver d'esperar perquè ens deixessin entrar. Un cop a dins, l'espera va ser més llarga per poder deixar la motxilla engreixada amb dues jaquetes, una gralla i altres materials que no hi haguessin cabut si no hagués estat pel gran interès que teníem en fer-ho cabre tot a dins. Un cop a dins, vam trobar unes noies de Mataró (els noms de les quals mai recordo, ho sento), i després d'esperar una estona més (sí, l'espera, entre tot plegat, es va fer llarga), va començar el concert amb el primer grup, Dídac Rocher. Fan cançons molt tranquil·les; a mi em van agradar molt. Malgrat tot, les cares de la gent indicaven que no tenien tota la nit per esperar el següent grup. Així que van anar tocant i bla bla bla i llavors...

Manel! Van començar el concert amb la cançó Nit freda per ser abril, molt estimada per la Marta! Ella anava cantant totes les lletres; jo només me'n sabia dues (sí, ho sento, però sóc molt negat per recordar les lletres de les cançons, sóc un 0 de memòria). Van anar fent tot el repertori, va ser genial! A més, abans de començar cada cançó la introduïen explicant una breu narració (al principi van parlar de la Jijonenca de Premià de Mar, va tenir la seva gràcia). La cançó Al mar! va ser brutal, perquè si la cançó ja és maca, sentir tot el públic fent coros va ser espectacular! Després de marxar de l'escenari i tornar dues vegades (o tres), per acabar van tocar la cançó Corrandes de la parella estable, durant la qual la gent podia pujar a l'escenari a cantar la seva pròpia frase improvisada (vaig pensar que a la Sedinis li hauria agradat ser-hi per pujar a cantar, però va anar a veure Dijous Paella, que per cert, ja diràs què tal va estar!). Van pujar-hi cares conegudes, alguna d'elles provinent de la pàtria premianenca. I final i desgraciadament, el concert va acabar (tot i que tot final és un inici, no?); així que amb la Marta, després de recollir la motxilla del guardaroba, vam decidir anar a buscar l'autocar nocturn per tornar a Premià, i després de fer algunes voltetes per Mataró ens vam dirigir a l'estació. I res, vam tornar a casa, pim pam pum, i a dormir!

El concert va ser meravellós. De Dídac Rocher tinc ganes que publiquin el seu disc per poder-lo escoltar, i de Manel espero que aviat decideixin treure un segon treball i poder-los tornar a veure en concert (llàstima que acostumin a ser carets, i la meva precària situació econòmica em pugui impedir anar-hi).

PS: Cal dir que a Manel, dalt de l'escenari, hi havia un nano molt maco que de tant en tant bufava un clarinet...