L'Amistat: el retorn

Malauradament, ha deixat de ser L'Amistat Obrera, però bé. Ja la tenim en forma de pàgina web, Facebook i Twitter. Ara només cal ocupar el carrer!

Ronda Mataró-Maresme: la paradoxa cíclica del govern de Premià

Article d'opinió publicat al web de Crida Premianenca.

No crec que digui res de nou afirmant que Convergència i Unió és un gran referent fent la puta i la Ramoneta. A nivell nacional, constantment ens ho demostren amb el misteriós pacte fiscal (allò que havia començat sent un concert econòmic, però que ja ha patit les tisores abans d'hora), prenent més força amb el tàndem Mas-Duran; a nivell local, també en tenim exemples per donar i per vendre. Ara bé, el que vam viure en el Ple municipal de desembre es mereix un lloc honorífic en la seva vitrina de trofeus.

En aquest Ple, Crida Premianenca vam presentar una moció per tal que des de l'Ajuntament de Premià de Mar es demanés l'anul·lació definitiva de la ronda Mataró-Maresme, atès que si bé la pressió popular encapçalada per la Coordinadora Preservem el Maresme ha aconseguit aturar el projecte, aquest no ha estat anul·lat definitivament. La moció va rebre els vots favorables d'ICV-EUiA i Crida Premianenca, l'abstenció del PP i el vot contrari del PSC i CiU, i, per tant, no va ser aprovada. A priori, la votació podria concebre's amb total normalitat; si més no, a mi no em sobtarien pas els diversos posicionaments. Ara bé, si tractem el tema amb perspectiva i retrocedim al període pre-electoral, podrem detectar les peces que no hi encaixen correctament.

A principis de maig, des de la Crida vam organitzar una xerrada amb els companys de la Coordinadora Preservem el Maresme per parlar dels laterals. En el transcurs de la ponència, Antoni Esteban, portaveu de la Coordinadora, va fer al·lusió al posicionament favorable de Miquel Buch i Joaquim Ferrer, alcaldes de Premià de Mar i Vilassar de Mar, respectivament, pel que fa a la seva construcció. Com era d'esperar en el circ mediàtic que es munta en període de campanya, els dos alcaldes no van trigar gaire en emetre un comunicat desmentint les afirmacions d'Esteban, tot i que tampoc es declaraven contraris al projecte ni en el comunicat ni en el programa electoral, almenys el grup premianenc. En tot cas, uns dies més tard, la Coordinadora Preservem el Maresme feia públic el posicionament dels diversos partits polítics dels pobles afectats per la hipotètica ronda Mataró-Maresme, i tant el grup de CiU de Premià de Mar com el de Vilassar de Mar hi constaven com a contraris. Sens dubte, un moment històric per emmarcar. No obstant això, hi ha qui canvia de quadres amb una expertesa exquisida vivint al límit amb un peu en allò oficiós i un altre en l'oficial.

Imatge extreta del web de la Coordinadora Preservem el Maresme.

Sense oblidar el passat, què millor per tenir una bona dosi de realitat que considerar el present? I és que l'actuació del grup municipal de CiU en l'anterior Ple va contradir el seu propi posicionament pres mesos enrere, sí. Però no només això, sinó que també va ser un vot diferencial respecte al que va emetre el grup de CiU de Mataró davant la mateixa proposta de moció. Malauradament, si alguna cosa manca en política és coherència o, com a mínim, capacitat per raonar les decisions en cada moment. Ara bé, tots estem curats d'espants a aquestes alçades i cada cop ens creiem menys les seves mentides. Així, doncs, que ningú se sorprengui si el dia de la foto hi ha empentes per sortir a primera fila.

Podeu escoltar les intervencions al Ple municipal de desembre referents a aquesta moció clicant aquí (minut 22:00).

Jugant als disbarats des del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

Hi ha estímuls que no saps ben bé si et produeixen vergonya o llàstima. Són aquelles situacions confuses que, tot i no determinar del tot bé, saps del cert que et deixen un gust amarg. Això és justament el que em va passar ahir en llegir una notícia del Centro de Enseñanza y Desarrollo de la Homeopatía (CEDH)* en què s'informa d'un nou curs sobre Terapèutica Homeopàtica per a Farmacèutics que s'iniciarà a principis de l'any vinent al Col·legi de Farmacèutics de la Província de Barcelona (COFB). En veure això, com a persona i com a estudiant de Farmàcia, m'entra un sentiment d'indignació i ràbia, i encara més després d'entrar al seu web i veure que no només faran aquest curs, sinó que també n'impartiran un d'Iniciació a l'Homeopatia per a Tècnics i Auxiliars de Farmàcia. Si la nostra salut està en mans d'aquests professionals, com podem tenir confiança en ells quan no tenen cap problema en acceptar teràpies alternatives que no estan avalades ni per assaigs clínics ni, conseqüentment, per la comunitat científica? Qualsevol dia ens trobarem amb un curset d'iniciació a la pregària i l'acabarem concebent com quelcom normal en l'ofici...

Ara bé, no us penseu que els farmacèutics de Barcelona són els únics que juguen als disbarats des del seu Col·legi. També podem veure com s'hi van sumar els apotecaris de Tarragona fa relativament poc amb un curs sobre Homeopatia en Patologia Aguda Pediàtrica o com el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) dóna cabuda a aquesta teràpia alternativa amb una Secció d'Homeopatia. Per tant, i malauradament, veiem que aquesta tendència a l'oficialització o, si més no, a l'adopció de l'homeopatia per part de les institucions sanitàries va cada cop més a l'alça, malgrat que aquest increment no estigui justificat per un augment de les publicacions científiques que demostrin que l'homeopatia va més enllà de l'efecte placebo.

Amb tot això, he decidit escriure un correu al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona preguntant-los els motius que els han encoratjat a fer aquests dos cursos (he obviat allò que podríem haver trobat d'anys enrere tirant d'hemeroteca per evitar el risc de patir un infart miocardíac). Un correu que, deixant la ingenuïtat per a d'altres casos, no espero que sigui respost amb arguments i esperit crític, sinó amb alguna apel·lació a la societat o, encara pitjor, als defectes del mètode científic. Si no apliquen la racionalitat en la formació dels farmacèutics que formen part del seu Col·legi, què els farà emprar-la per a respondre'm?

* Cal destacar que el CEDH compta amb la ineludible col·laboració dels Laboratoris Boiron, referent per excel·lència de la fabricació i comercialització de productes homeopàtics.

Política de pedaços

Article d'opinió publicat al web de Crida Premianenca el 15 de desembre de 2011.

És ben sabut per tothom que, quan uns pantalons s'esquincen, posar-hi un pedaç és només un tracte pal·liatiu, una manera d'amagar el problema, atès que els pantalons seguiran esquinçats. D'acord, l'ús de pedaços en roba és totalment acceptable. Qui no n'ha utilitzat mai? Ara bé, quan això mateix es trasllada a la política municipal, menystenint el poble talment com si d'uns pantalons es tractés, la magnitud dels fets canvia: els pedaços no tenen la mateixa eficàcia i, per tant, no poden rebre la mateixa acceptació. Segurament, entre tots podríem desenvolupar un bon llistat de tot allò que considerem males pràctiques que s'atenen a aquesta idea. Ara bé, com a jove i prenent les darreres notícies publicades, voldria excloure la resta de problemàtiques per centrar-me en l'oci nocturn de Premià de Mar.

El passat 26 de novembre, els premianencs vam acomiadar-nos del bus nocturn que connectava el poble amb el Pla d'en Boet de Mataró. Les causes? Econòmiques, és clar. Tard o d'hora, aquest servei s'havia d'acabar; com podíem plantejar-nos tenir dues línies de bus nocturn entre Premià i Mataró? No obstant això, si fem una mirada retrospectiva en el temps i ens situem a principis del 2009, podrem contemplar l'escenari que es vivia en aquell moment per a interpretar els fets. L'anàlisi és ben senzilla: política de pedaços. Hi havia una mancança evident en l'oferta d'oci nocturn a la vila. La solució? Traslladar el problema a Mataró i au!, a rentar-nos-en les mans. Tanmateix, com he indicat al principi, el pedaç no arregla el forat, de manera que utilitzar-ne només tenia sentit si la intenció era solucionar el problema mentre aquest restava temporalment hipnotitzat. El govern de CiU va posar en marxa el bus nocturn, una mesura populista agraïda per tots els joves, sota el subterfugi de la seguretat viària; malauradament, el tret els ha sortit per la culata per no haver tingut la voluntat de treballar el poble, per no haver aprofitat aquests prop de 3 anys per cercar noves vies d'impuls de l'oci a Premià. Així, doncs, ara mateix ens trobem en la mateixa situació que hi havia en el moment de la implantació del bus-pedaç: l'oci nocturn al poble és inexistent i la voluntat política per a canviar-ho no està a l'alçada de les circumstàncies, amb l'afegitó que ara el jovent ja no està emmetzinat i percep els talls de les tisores.

I jo, que escric aquestes paraules amb tota la meva bona intenció, no voldria pas que els sastres m'acusessin de dinamitar la política municipal de joventut. És per això que, aprofitant l'avinentesa, llançaré un parell de propostes d'allò més simples, a l'espera de possibles aportacions per part dels qui em llegiu:

• Casal Popular autogestionat. Aquesta idea té, des del meu punt de vista, un ventall de possibilitats molt ampli. Basant-nos en d'altres exemples de casals populars i casals de joves, traslladar aquesta experiència a Premià hauria de servir per oferir un espai d'oci nocturn inexistent a la localitat, sí; però alhora hauria de permetre el treball conjunt de persones i entitats, independentment d'edats i colors polítics, per tal de crear un espai de cohesió i dinamització de la vila, gènesi d'alternatives i d'esperit crític. L'autogestió ha de ser un aspecte inherent per tal de mantenir l'autonomia de l'hipotètic casal. Ara que l'Ajuntament està immers en el Pla d'Equipaments, potser seria un bon moment per a contemplar aquesta possibilitat, no?
• Prolongar l'obertura dels locals nocturns. Si d'alguna cosa podem presumir els premianencs és de la quantitat de bars que tenim. Així, se'm fa estrany i tot que aquest tema no estigui sobre la taula. Com pot ser que durant el cap de setmana no estigui permesa l'obertura de bars a la matinada? Aquests, tot i no ser espais alternatius com plantejava la proposta del casal, sí que són ofertes d'oci nocturn i punts de confluència pels premianencs que, com és normal, volem sortir pel nostre poble un cap de setmana a la nit. En aquesta línia, Crida Premianenca ja portàvem al programa electoral la proposta de perllongar l'obertura de bars fins a les 3h i de bars musicals fins a les 5h. I, ja que hi som, hi afegeixo les guinguetes (si més no, a l'estiu).

Marejar la perdiu és tot un art. És més, podríem arribar a considerar-ho un esport d'elit per aquells que s'hi entrenen fermament i amb convicció durant períodes quaternaris. Així ha estat la política del govern de CiU en matèria de joventut durant la legislatura anterior i en aquest mig any de l'actual. Ara bé, malgrat la seva constància en aquesta tasca, és obligació nostra tenir ben clar que no parlem en va, que els nostres objectius són ambiciosos, sí, però que estem ancorats a terra ferma quan els exposem. I és que com deia Víctor Jara: Yo no canto por cantar ni por tener buena voz; canto porque la guitarra tiene sentido y razón.

Vicent Andrés Estellés a la memòria col·lectiva

Mentre que aquesta tarda es recordarà el lluitador berguedà Antoní Massaguer, des dels blogs aprofitem per a delectar-nos amb petits bocins de poesia. Coincidint amb la data del seu aniversari, al Facebook s'ha fet una crida a homenatjar l'estimat poeta burjassoter, Vicent Andrés Estellés.

Assumiràs la veu d'un poble

Assumiràs la veu d’un poble

i serà la veu del teu poble

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:

et pariren per a vetlar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules

sinó l’home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl·labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d’antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat

com no sia la del teu poble.

Potser et maten o potser

se'n riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res sinó s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament.